De
sempre m’ha agradat la pintura de Dalí, i també de sempre he tingut
dubtes sobre la seva salut mental. Després d’una conversa un company de
feina em va deixar aquest llibre de Luis-Salvador López Herrero, “La
cara oculta de Salvador Dalí”.
És
un estudi seriós i aprofundit sobre la personalitat del pintor en el
que a partir tan de l’anàlisi d’algunes de les seves obres cabdals, així
com dels seus escrits, sobre tot, Vida secreta de Salvador Dalí, i de
les seves relacions personals deixa molt clara i fonamentada la
personalitat psicòtica del personatge.
Té
uns capítols molt interessants sobre les relacions entre Dalí i Freud
i, sobre tot, entre Dalí i les teories de Lacan. Fa un anàlisi detallat
de la importància que té en la seva obra l’Àngelus de Millet i també de
l’evolució de la seva personalitat a través de la seva biografia: el seu
naixement ocupant el lloc d’un germà mort, la seva infantesa i la seva
relació amb la mare, els seus temors i complexes sexuals, l’aparició de
Gala com un element equilibrador que ocupa un lloc cabdal per evitar la
bogeria del pintor, i com tots aquests fets es reflexen en detalls de
les seves pintures: calaixos, crosses, forats, ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada