Brutal, de les millors
pel·lícules que he vist darrerament. No m’estranyen gens els premis que ha
rebut. Em va tenir enganxat a la butaca tota l’estona: els paisatges, la
utilització de la càmera, el guió, el ritme de la pel·lícula, els actors, la
pròpia història ...
He llegit i he escoltat molt
sobre els germans
Coen, però només he vist dues de les seves pel·lícules aquesta i Fargo, també excepcional.
De fet d’alguna manera “No es país
para viejos” me la recordava.
I Bardem també
excepcional fent del psicòpata indestructible Anton Chigurh. Té a les seves mans
les vides de tothom que es creua en el seu camí. La decisió és seva, encara que
algunes vegades la vulgui deixar en mans de l’atzar d’una moneda.
I segurament dos moments
claus de la pel·lícula que no vaig escoltar massa atentament el que deien, en
les dues ocasions són paraules del sheriff, un altre personatge i actor
excepcional. El que explica a l’inici mentre anem veiem els paisatges que ens
col·loquen en situació, i quan just al final de la pel·lícula ja jubilat explica
dos somnis a la seva dona tot esmorzant. Vaig desconnectar un moment i segur que
em vaig perdre alguna de les claus de la història. De fet, en un moment, em vaig
pensar que la història acabaria amb l’accident de l’Anton, però no és
així.
Del tot recomanable, no us
la perdeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada