Conflictes inacabables

La lectura de Hadyi Murad de LevTolstoi ha estat tota una sorpresa en un doble sentit. Primer de tot, mai havia sentit parlar d’aquesta narració curta. De fet he pogut llegir que va ser publicada després de la mort de l’autor. Es tracta d’una narració basada en fet reals, fins i tot, sembla que aquest personatge havia existit. En segon lloc ens parla del conflicte txetxè. Està escrita a finals del segle XIX i aquest conflicte entre txetxens i russos ja estava en plena ebullició, però resulta que en ple segle XXI encara continua, sense cap perspectiva de que es pugui trencar. Molt de tarda en tarda ens arriben notícies d’aquest conflicte, però quan no en tenim notícies no vol pas dir que estigui resolt.

Aquesta lectura va coincidir amb les vacances d’hivern i el dia de Sant Esteve vaig poder veure a la televisió la pel·lícula de Josep Maria Forn “El Coronel Macià”, estrenada el 2007, o sigui abans que esclatés amb tota la seva virulència el procés i el suflé, segons alguns, independentista que encara dura. Doncs resulta que algunes de les paraules de Francesc Macià quan abandona l’exèrcit espanyol per estar en contra de l’entrada violenta a les redaccions de La Veu de Catalunya i del Cu-Cut les podria subscriure qualsevol sobiranista actual. Han passat 100 anys i encara estem igual!

Si fem un petit repàs pel mapa del món, són innumerables els conflictes que fa anys i panys que duren en forma més o menys virulenta i que dóna la impressió que no hi ha manera de resoldre’s. En alguns casos penso que ja els hi està bé viure en conflicte permanent. De fet són nombroses les generacions que ja han nascut, han crescut i s’han educat dins del conflicte. Immediatament em ve el cap el conflicte àrab-israelià. No hi ha setmana que en els informatius i els diaris no puguem llegir alguna notícia del mateix. Quan vaig néixer ja existia i l’únic que ha passat és que han canviat els protagonistes, però tot segueix igual.

De fet, no costaria pas massa fer una llista dels conflictes que tenen més d’un segle d’existència i que segueixen en plena vigència. Em sorprèn que passin els anys i els conflictes continuïn, i fins i tot empitjorin. És estrany, però potser és que ja ens està bé viure en societats en conflicte.